He de reconocer que hoy no es un buen día para la música mallorquina. Quizás porque un amigo se ha ido, puede ser que sea eso. Poco puedo decir, solamente a modo de despedida una de las canciones que escribió.
Mai l'amor és impossible
He somniat que me besaves,
que m'acariciaves:
no em vull despertar.
Tot un món nou me mostraves,
de verd el pintaves
amb mel, sucre i pa.
Somni que el poeta
sap interpretar,
com conte de fades,
té un blanc cavall,
com conte de fades,
un príncep hi ha.
Tot un cel de lluna plena
no existeix, és negre,
és ben estelat.
Tot respira alegria,
és ben ple de vida,
de felicitat.
Amor que quan passi el temps
el destí farà,
com calitja que el matí
abraça l'alzinar,
com calitja que el matí,
llum i sol fondran.
Parques que teixiu la vida,
fila que te fila,
mos teniu fermats:
el fil de la nostra vida
prest i tard un dia
vàreu començar.
Toni Roig, Palma 1946-2007.
Adeu Toni, a la teva música no la faran callar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario